Hola, som gairebé al final d'un projecte que va començar amb molta il·lusió, però sembla que no acabarà de la mateixa manera.
Som quatre persones, i com es diu, cadascun d'un pare i una mare.
A la parella la triem nosaltres i no sempre encertem, llavors què volem aconseguir d'un grup de persones que no es coneixen de res, i probablement mai s'arribaran a conèixer.
Tenim (ho poso en present) un projecte en comú, l'estem desenvolupant com podem, uns amb més mitjans que uns altres, però ens en sortim.
De què em queixo doncs? Diria que no tots tenim la mateixa implicació, a vegades tinc la sensació que a algun membre de l'equip tant li és un 8 com un 80, i quan uns depenen dels altres per a poder fer la feina com cal, és molt frustrant sentir que anem des-coordinats, no anem a la una i això va en perjudici de la feina.
El molt honorable president de la Generalitat de Catalunya, Jordi Pujol, va dir una frase que sempre he tingut molt present:
"La feina mal feta no té futur, però la feina ben feta no té fronteres".
Us deixo un vídeo on s'explica molt millor el què us vull dir.
Bona nit.
A la parella la triem nosaltres i no sempre encertem, llavors què volem aconseguir d'un grup de persones que no es coneixen de res, i probablement mai s'arribaran a conèixer.
Tenim (ho poso en present) un projecte en comú, l'estem desenvolupant com podem, uns amb més mitjans que uns altres, però ens en sortim.
De què em queixo doncs? Diria que no tots tenim la mateixa implicació, a vegades tinc la sensació que a algun membre de l'equip tant li és un 8 com un 80, i quan uns depenen dels altres per a poder fer la feina com cal, és molt frustrant sentir que anem des-coordinats, no anem a la una i això va en perjudici de la feina.
El molt honorable president de la Generalitat de Catalunya, Jordi Pujol, va dir una frase que sempre he tingut molt present:
"La feina mal feta no té futur, però la feina ben feta no té fronteres".
Us deixo un vídeo on s'explica molt millor el què us vull dir.
Bona nit.
Companya el vídeo sense paraules.....tot un exemple de superació...Ànims!!!
ResponEliminaQue ja estem a la recta final!!
Una abraçada :)
Hay una notable diferencia entre los casteller y nuestro grupo. Seguramente ellos no se encontraron en la calle hace dos meses y dijeron, venga vamos a montar un castell. Esta gente tiene su función en base a su aptitud, ¿acaso sube a la cima del castell un tío de 120 kilos?, ¿acaso aguanta el peso en la base un niño de 5 años?.
ResponEliminaEl vídeo es muy bonito pero no sirve de ejemplo para este grupo de trabajo. Aquí prevalece la buena voluntad de cada uno, el equipo no ha sido elegido en base a sus aptitudes y cada uno pone lo mejor que sabe, aunque a otro le guste hacer las cosas de otra forma.
El problema es que no tothom te la capacitat d' adaptació necessària. És qüestió d'aptitud i actitut. "De vegades la soberbia es la màscara de la ignorància."
ResponEliminaBon dia, aquest missatge està adreçat al Toni.
ResponEliminaSento molt demostrar-te que el teu comentari al meu bloc va ser desafortunat, ja que amb les teves APTITUDS i les de la Carme S. ahir vam poder entregar la feina a temps.
Sense vosaltres no ho hauríem aconseguit.
Moltes felicitats de nou per la feina BEN FETA.
Mil petons i Bon Nadal :-D