LLUFES PELS INNOCENTS

En aquesta diada celebrem els Sants Innocents, on les bromes, les enganyifes i 

la disbauxa està permesa i a l'ordre del dia.

Gaudiu però recordeu posar mesura!! ;)

Final PAC 4

Arribem al final de la PAC 4 i el nostre projecte toca a la seva fi.

No cal dir que ha estat la PAC més curta de les quatre programades per a aquest projecte, però també és cert que ha estat la més caòtica.

S'han unit certs aspectes com les absències injustificades i la descoordinació. Aquest últim punt és alguna cosa sobre el que tenia els meus dubtes tal com vaig expressar en el Mail remès al nostre debat el 16/12/13 12:32 “Personalment i per l'experiència que tinc, la coordinació compartida no sempre funciona (almenys en l'àmbit professional)”, però així havia de ser ja que no teníem més Pacs a la vista. No obstant això vull despersonalitzar l'assumpte ja que hauria succeït el mateix independentment d'els qui fossin els coordinadors.

Novament van sorgir les tan temudes presses i vam poder finalitzar el treball al són de la campana que marcava el final d'aquesta PAC4. Va haver-hi una certa polèmica entre el concepte aptitud i actitud (poden llegir-se els comentaris d'aquest bloc a l'apartat Treball en equip). Finalment va prevaler l'actitud i és que sense aquesta les aptituds queden relegades a un segon terme, i des d'aquest comentari vull agrair a les meves companyes de grup l'actitud dels últims dies (m'aneu a permetre i sense menysprear a ningú que faci un especial esment a Carme Román, la qual ha viscut enganxada aquests mesos a l'ordinador sent potser el màxim exponent del que vull expressar).

Gràcies també a Carme Sanchez per estar al peu del canó les últimes hores esperant que es finalitzessin els punts pendents i poder així alliberar la PAC (beneït Prezi). Lament que la nostra companya Mireia tingués imponderables que no li hagin permès estar el temps que ella desitjava, la seva col·laboració com la de tots ha estat vital en el desenvolupament del projecte.

Deixo per a un altre comentari la valoració general del projecte.

Gràcies companyes.

“ Tu "Yo Puedo" es más importante que tu Coeficiente Intelectual (IQ). ” Robin Sharma

Imprevistos personals

Vull iniciar aquesta entrada al blog de l’equip parlant d’un tema que m’ha preocupat molt al llarg de tot el semestre i estant fent el projecte en equip: els imprevistos personals. Què fer quan t’hi trobes? Com actuar quan un altre membre del grup té un problema personal? Com duu a terme el projecte sense perjudicar el resultat final o una entrega?

Com més hi penso, més preguntes se’m plantegen i, en canvi, poques solucions se m’acudeixen fins i tot ara al final del projecte. Si bé ho hem tractat des de l’inici de l’assignatura i en les planificacions grupals inicials, penso que fins que no t’hi trobes no t’adones de què significa realment.

D’entrada, sabem que la planificació del projecte ha de contemplar un possible imprevist, tant grupal com d’un dels membres. I que davant qualsevol situació, l’actitud digital entre uns i altres ha de continuar essent respectuosa. No obstant això, i encara que se segueixi al peu de la lletra, personalment considero que els imprevistos són imprevistos i costa molt que no afectin al treball.

Personalment al llarg de l’assignatura m’he trobat amb dos imprevistos que m’han fet anar molt malament: el primer, una rebentada d’una canonada del carrer que em va inundar tot el garatge, estant tot un dia indisponible per connectar-me. El segon, un error amb la connexió a Internet i en cap de setmana, per la qual cosa tampoc em vaig poder connectar ni avisar què em passava.

Quan et passa quelcom inesperat que t’afecta el teu procés de feina amb la resta del grup, de seguida apareix l’estrès i la impotència. Alhora, per la resta de persones va molt malament i pot aparèixer tensió i indignació. Si a aquestes situacions s’hi afegeixen les franges horàries de connexió diferents i un temps mínim de realització d’una tasca, el malestar augmenta i la feina es veu perjudicada, amb poca capacitat de decisió i desencís.

No tinc gaires solucions més que tenir paciència entre uns i altres, ser comprensius i respectuosos i anar fent la feina de mica en mica, que ja va sortint.

Penso que aquest és un tema que encara no es contempla del tot en el treball virtual. Potser, incorporant eines específiques de replanificació en cas d’un imprevist o més tàctiques de previsió es podria millorar. O, si més no, alleujar la tensió dels membres de l'equip.

Bon Nadal

Bona tarda comp@nys.

Quan haguem presentat aquesta darrera feina, estarem uns dies sense "veure'ns", i després de l'esforç que hem fet tots plegats us vull desitjar un Bon Nadal i una feliç entrada al 2014.

Espero i desitjo que hi entrem amb energies renovades per a assolir amb èxit la recta final del nostre projecte en comú

Molts petons i Bon Nadal.

RECTA FINAL PAC4

Ens trobem a la recta final de totes les assignatures, de manera que el volum de feina dels darrers dies ha estat bastant feixuc i considerable. 

Però bé, malgrat tot i els inconvenients que es plantegen, l'esforç té la seva recompensa, i el cas de l'assignatura Competències TIC és veure que la wiki del grup ja està pràcticament enllestida.

A més, ja hem començat a preparar la presentació de la wiki!!

Un cop més és d'agrair la constància i l'esforç de tots els integrants del grup, malgrat de vegades ens trobem amb divergències i adversitats en el camí sempre estan sempre al peu del canó.

Ànims!!!

Treball en equip

Hola, som gairebé al final d'un projecte que va començar amb molta il·lusió, però sembla que no acabarà de la mateixa manera.

Som quatre persones, i com es diu, cadascun d'un pare i una mare.
A la parella la triem nosaltres i no sempre encertem, llavors què volem aconseguir d'un grup de persones que no es coneixen de res, i probablement mai s'arribaran a conèixer.

Tenim (ho poso en present) un projecte en comú, l'estem desenvolupant com podem, uns amb més mitjans que uns altres, però ens en sortim.
De què em queixo doncs? Diria que no tots tenim la mateixa implicació, a vegades tinc la sensació que a algun membre de l'equip tant li és un 8 com un 80, i quan uns depenen dels altres per a poder fer la feina com cal, és molt frustrant sentir que anem des-coordinats, no anem a la una i això va en perjudici de la feina.

El molt honorable president de la Generalitat de Catalunya, Jordi Pujol, va dir una frase que sempre he tingut molt present:
"La feina mal feta no té futur, però la feina ben feta no té fronteres".

Us deixo un vídeo on s'explica molt millor el què us vull dir.

Bona nit.

L'últim esforç

Estem en l'últim tram del projecte, s'acosten festes, però haurem de fer un últim esforç.

Per a mostra un "ratolí" ...

Ànim que això no és res.

Valoració final PAC3

Finalitzada la PAC3 pas a detallar-vos les meves consideracions sobre aquest tema.

Abans de res crec que és necessari felicitar a tot l'equip perquè com no podia ser d'una altra forma hem conclòs aquesta fase sense excessius problemes, si és cert que la majoria hem hagut d'enfrontar-nos a altres problemes personals i imponderables que han dificultat la dedicació plena que d'altra banda i en circumstàncies normals ja és difícil d'aconseguir.

Personalment haig d'agrair a les meves companyes el seu oferiment i suport durant els dies que he hagut d'absentar-me.

Desitjo que la meva funció com a coordinador hagi facilitat en tant que sigui possible l'execució dels treballs a realitzar en aquesta PAC.

D'altra banda haig de reconèixer que cada membre ha dut a terme les tasques assignades i el resultat final ha estat satisfactori. Crec també que entre tots hem aconseguit dotar de contingut i significat al nostre projecte en comú.

Hi ha hagut modificacions del projecte sobre la marxa que de forma consensuada han millorat la idea original de la qual partíem.

Gràcies a les observacions i recomanacions del nostre tutor hem pogut esmenar aquelles deficiències que en la PAC2 no ens van permetre aconseguir la “excel•lència”.

Per tot això i després de dos dies d'haver finalitzat dono com molt satisfactori el desenvolupament d'aquesta PAC3 i escometo amb il•lusió la fase final del projecte.

Gràcies a totes. 

Canvi de rols

La meva primera entrada del blog va tractar sobre el rol de coordinador (http://bit.ly/1ghpks1): quines funcions havia assumit, quines situacions havia hagut de fer fronts i quina era la meva valoració.

Vaig ser la primera persona en assumir aquest rol i, per tant, a la resta de l’assignatura he estat un membre més del grup, però sense dirigir ni fomentar res més que un diàleg amb els meus companys. A simple vista un podria pensar “Que bé, una feina menys que haig de fer” o “No hauré d’anar més al darrera dels altres ni supervisant-ho tot”. Doncs bé, no és així lògicament.

D’una banda, després de deixar aquest rol un té més facilitat de despenjar-se. Sobretot d’estar al cas dels enunciats concrets de cada pràctica i de cada tasca. El més fàcil és esperar que la persona que faci de coordinador sigui qui ho va recordant a la resta. A part de que el coordinador també pot despistar-se, en no estar-ne tan pendent la feina final tampoc és la mateixa.

D’altra banda, un cop veus que has de continuar fent el mateix que abans, però sense haver d’enviar tants missatges de dinamització, el més fàcil que passi és que continuïs enviant missatges als altres amb la mateixa tònica.

De fet, el ritme de coordinador d’estar pendent de tot i d’avisar als altres per qualsevol aspecte és quelcom que no s’oblida, és una manera de fer molt productiva i dinàmica.

Ara bé, s’ha de vigilar de no interferir en les funcions del membre que està assumint aquest rol. Ja sigui perquè no se senti ofès o perquè ell també tingui la oportunitat d’aprendre què significa.

He cregut convenient fer palesa la meva opinió sobre això, ja que penso que és tant important saber què hem de fer com també allò que no hem de fer, encara que no hi hagi cap mala intenció al darrera més que contribuir amb el projecte en equip. 

Finalitza la PAC3

Són les 0:03 del 2013.12.11 i la veritat que a aquestes hores un està ja una mica cansat .Aquests últims sis dies han estat una mica frenètics per a mi ja que d'una banda se m'ha ajuntat el post operatori (que l'únic que em deia el cos era "reposa i descansa") amb l'afany i la necessitat de culminar al final de la PAC3 de la millor manera possible.

Davant d'aquesta lluita mental entre el descans i el deure, ha guanyat aquest últim per tres raons fonamentals . La primera per ser conseqüent amb mi mateix i amb les obligacions que contrec (i més si és de forma voluntària), la segona raó és perquè simplement m'agrada veure com va creixent el nostre projecte en comú ( això crea una necessitat d' estar a sobre d'ell cada dia, m'apassiona ) i en tercer lloc i no menys important, per respecte a les meves companyes de viatge en aquesta aventura. A elles no puc defraudar, ni per corresponsabilitat ni per ètica, perquè donen tot el que poden i perquè igual que jo es dediquen en cos i ànima a aquest empresa comuna.

Però evidentment no tot és tan bonic. Segueixen de vegades les preocupacions i decepcions en veure que els teus missatges no són respostos (això ja ho va comentar Carme Román anteriorment), de vegades som culpables nosaltres mateixos per no comunicar les nostres pròpies absències (de vegades imprevistes, de vegades no). Tot això és disculpable, tots tenim responsabilitats paral·leles als estudis, tenim famílies, llars, treballs, obligacions ... , de vegades ens oblidem que necessitem temps lliure, temps per dedicar als nostres, temps ... simplement per dormir.

És cert que això últim ha creat certes tensions, però afortunadament s'han quedat en això, només tensions.

Una vegada que el grup torna a estar en contacte, la comunicació flueix, la voluntat és manifesta i els problemes es resolen a l'instant. És curiós veure que la preocupació de cinc dies es resol en només dos.

Finalitza aquesta PAC3 i m'agradaria fer una proposta de millora per a la PAC4. Cenyim-nos a la planificació, respectem dates, comuniquem absències, fem les revisions segons el previst, això farà que desapareguin les tensions sorgides i el treball fluirà com ha fluït en tot el desenvolupament de les altres PAC. Tinguem també molt en consideració les indicacions del tutor, no són gratuïtes .

Amb tot això, estic segur que aconseguirem el nostre objectiu.

És tard i al cos cal fer-li també algun regal, almenys una vegada al dia .

Bona nit .

RECTA FINAL DE LA PAC3

A menys de 24 hores d'entrega de la nostra PAC3, només vull escriure quatre ratlles per animar un cop més, a tots els membres del grup i felicitar-vos per la feinada que estem realitzant. 

Aquests darrers dies, per circumstàncies personals han sigut una mica caòtics per mi, però malgrat tot m'he volcat de ple en la redacció de la Wiki, taula de continguts,... 

Hem anat veient com s'anava construint el nostre projecte de mica en mica. 

Ens trobem al ben mig de l'assignatura i, veritablement, estic comprovant amb quina rapidesa anem aprenent continguts i el que encara ens queda.., veritat? 

Si continuem com ara, amb la mateixa implicació de tots estic segura que arribarem a bon port. Ah!! I sobre tot sempre amb bon humor!! Una abraçada!! i seguim...fins al final de la nostra fita.

Companyonia

Bona nit a toth@m,
de nou escric a la nit, és quan he fet una reflexió de com ha anat el dia i la feina amb el grup.
Mi sento cada cop més còmoda amb ells, sembla que tots ja sabem "de quin peu anem coixos" i això ens ajuda a interpretar les coses correctament, sense malentesos.

Hem acabat gairebé la tercera PAC i això s'acaba, realment se'm farà molt curt el temps que queda per compartir aquest projecte amb tots vosaltres.

Anem a per totes companys, podem fer-ho, no en tingueu cap dubte.

L'actitud.

Vull compartir amb vosaltres un dels meus vídeos preferits d'un conegut i prestigiós guru del optimisme com és Emilio Duró. Publico un fragment anomenat "Pla de Màrqueting en 12 minuts", però realment està basat en un vídeo de més d'una hora anomenat "Optimisme i Il·lusió", us recomano que en la mesura que pugueu ho veieu tot, segurament us donarà molt que pensar.

Ànim per a la PAC3

Perquè no decaigui l'ànim després de la publicació dels resultats de la PAC2, vull deixar-vos a continuació un petit conte popular que marca el caràcter amb el qual hem d'escometre el final de projecte.

La pedra en el camí
Hi havia una vegada un home molt ric que habitava un gran castell prop d'un llogaret.
 
Estimava molt als seus veïns pobres i sempre estava ideant mitjans de protegir-los, ajudar-los i millorar la seva condició.
 
Plantava arbres, feia obres de gran importància , organitzava i pagava festes populars, i al costat del arbre de Nadal que preparava per als seus fills cap col · locar altres amb regals per als nens del veïnat.
 
Però aquella pobra gent no estimava el treball, i això els feia esclaus de la misèria.

Un dia l'amo del castell es va aixecar molt d'hora, col·locar una gran pedra al camí del llogaret i es va amagar a prop d'allà per veure el que passava quan passés la gent.
 
Poc després va passar un home amb la seva vaca . Grunyir en veure la pedra , però no la va tocar. Va preferir fer una volta , i va continuar de seguida el seu camí. Va passar un altre home després del primer, i va fer el mateix. Després van seguir altres.
 
Tots mostraven disgust en veure l'obstacle i alguns protestaven amb ell , però cap ho va remoure.
 
Per fi , ja prop del vespre , va passar per allà un noi , fill del moliner.
 
Era treballador i estava cansat a causa de la feina del dia . En veure la pedra , va dir per a si: "La nit serà fosca, i algun veí es va a fer mal contra aquesta pedra.
 
És bo treure d'aquí". I de seguida va començar a treballar per treure.
 
La pedra pesava molt, però el noi va empènyer, tir i es va donar traces per anar rodant fins treure del mig.
 
Llavors va veure amb sorpresa que sota la gran pedra hi havia un sac ple de monedes d'or. El sac tenia un rètol que deia : Aquest or és per al que tregui la pedra.
 
El noi es va anar contentíssim amb el seu tresor, i l'home va tornar també al seu castell, joiós d'haver trobat un home de profit que no fugia dels treballs difícils, i que pensava en el benefici dels altres.

 http://www.manosalarte.com/lapiedra.html