Suposo que tots ho volem fer molt bé, no descuidar-nos res i anar molt de pressa. Però com diu el refrany de la gent assenyada "Poc a poc i bona lletra".
Cap de nosaltres es pensava que fos tan difícil treballar sense parlar directament amb algú.
Quan ets davant la pantalla esperant una resposta que no arriba, et comences a posar nerviós. Però llavors penses en quan tu treballes tranquil·lament i segurament també hi ha algun company que espera una resposta.
Crec que si tots tenim una mica més de paciència i ens
mirem una mica menys el melic, les properes PAC sortiran millor.
Carme Roman
10/11/13
Estic totalment d'acord amb la teva reflexió, Carme. A la segona PAC hem tingut molta més feina, més activitats i més tasques. I enmig de tanta feina i essent la primera vegada en treballar així, crec que tots vam tenir un moment d'estrès. No obstant, després en veure la feina feta per tots i com ens hem anat ajudant i complementant, té la seva recompensa.
ResponEliminaNo només aprenem a fer un projecte a través de les TIC, sinó a compartir i treballar amb altres persones en aquestes circumstàncies; gens fàcil, però segur que molt enriquidor :)
Escolteu, malgrat els moments de crísis i de nervis.. ha sigut un plaer compartir amb vosaltres aquest projecte. De ben segur que somiaré amb vosaltres un parell de díes més....continuarà a la PAC·3...:)))
ResponEliminaMolts gràcies, Carme! Cap de nosaltres dubtem d'això, una cosa no treu l'altra. I crec que els nervis que haguem pogut tenir són normals en ser la primera vegada que treballem així. Així que endavant, a aprendre de tot el que se'ns va presentant.
ResponEliminaI crec que somiarem amb tots i amb el projecte durant tot aquest semestre ;P
Hola Carme.
ResponEliminaRes a objectar als teus comentaris. Afegir només que l'experiència ha estat una mica traumàtica en certs moments però al final i amb l'ajuda del coordinador tot es va endegar de forma correcta.
Com deia Oscar Wilde "L'experiència no té valor ètic, és simplement el nom que donem als nostres errors.".
Salutacions.